Com gestionem els conflictes amb els joves? Ho fem a través de les emocions? Tenim en compte el paper que juguen els sentiments davant d’una determinada conducta?
En la tasca d’educar… on posem el nostre focus? Preferim centrar-nos en si ha fet els deures i ha aprovat un examen?
O bé la nostra atenció està a escoltar el que sent el jove? En identificar quina emoció està darrere d’aquella conducta que ens incomoda?
En una etapa on té tantes coses a dir, on hi ha una recerca de qui és, on les vivències són intenses, i les emocions estan molt presents… Els educadors, cada vegada més, no només prestem atenció a les paraules i als fets; sinó que, alhora, ens preguntem per quines emocions hi ha darrere d’aquestes conductes i paraules, conscients que són els sentiments del jove els que parlen..
Carme Thió ho té molt clar: “Costa més educar
sense tenir en compte les emocions que tenint-les en compte”.
Com educadors, és bo tenir present que les emocions són espontànies i naturals, part de la nostra essència com a persones; i és important dedicar-les el temps i l’atenció necessària com fem en altres aspectes de la nostra educació.
Per contra, si no tenim en compte les emocions o les evitem, aquestes ens influencien igualment… i poden aparèixer de manera descontrolada, desmesurada o com a estirabot.
Educar amb llibertat emocional és estar disposat a acceptar el que sentim, legitimar l’emoció en comptes de lluitar-hi. El que sentim és un fet i és legítim, no podem no sentir-ho… Una premissa molt important és:
Podem sentir qualsevol cosa! Molt diferent és: Podem fer qualsevol cosa que sentim!
No tota conducta és vàlida
I així, prenent consciencia, busquem maneres de canalitzar-les, de transformar-les, de fer pauses entre emoció i acció…
Llavors, des d’aquest enfoc, com podem gestionar un conflicte amb els joves?
1)      Donar-li un espai de confiança, on poder expressar les emocions, on poder entendre el que li està passant, generant per a ell una oportunitat d’aprenentatge d’autoconeixement.
2)      Reconèixer, connectar i entendre la seva emoció, no jutjar ni alliçonar. Empatitzar, que no vol dir posicionar-nos a favor seu, sinó posar-nos en el seu lloc i respectar el que està sentint. El fet de poder compartir el sentiment i sentir-se entès per l’altre fa que la mateixa emoció pugui canviar, transformar-se, baixar de to.
3)      Explicitar com el seu comportament fa sentir als del seu entorn.  Descrivint la situació i les conseqüències de la seva conducta. En aquest sentit li estem mostrant que les seves accions afecten els altres, sent per a ell una oportunitat d’aprenentatge de convivència.
4)      Comunicar les expectatives, el que esperem en una situació concreta, li donem opcions de conducta vàlides i coherents amb la seva emoció. Com educador tenim en compte l’edat, com més petit és el nen més dirigit i més determinades són les alternatives, en els adolescents podem ajudar a reflexionar per tal que sigui la persona que trobi la manera de gestionar-ho, a partir dels seus recursos i autonomia.