Què és l’ Autoestima? És el conjunt de creences i emocions que la persona té sobre si mateixa, de les seves capacitats i potencialitats. Es construeix sobretot en la infància i l’adolescència tot i que mai para de desenvolupar-se. Una autoestima sana ens permet tenir una vida feliç, ja que està darrere de tota bona relació amb un mateix i amb els altres.Punts claus per una autoestima sana:1. Evitem les etiquetes. És important observar com parlem als nostres joves. És bàsic descriure els comportaments, la conducta que és externa i es pot canviar, i no jutjar a la persona, a la seva identitat. Parlem des del FER i no del SER. Canviem el discurs de “no siguis groller” a “No m’agrada que m’interrompis quan parlo”. I si ja tenim alguna etiqueta positivitzem-la: canviem timidesa per prudència, fantasiós per creatiu, hiperactiu per ple d’energia.2. Com es parlen a si mateixos. Què es diuen i com s’ho diuen parla molt de la imatge que tenen d’ells mateixos, de com se senten i com ho viuen. Quan detectem que parlen des de la desvalorització personal demanem-los que expressin quelcom positiu d’ells mateixos.3. Com es parla en grup. Treballem per una convivència sana amb normes de tracte i respecte entre companys i adults, alhora que un posar-nos en el lloc de l’altre. Reivindiquem el Gràcies i el Si us plau i el com agradaria que ens tractessin.4. Trobar sentit a allò que fan cada dia. Actitud de motivació o de sacrifici, no hi ha més camí i depèn d’ell des d’on vol fer les coses. A un escombriaire li van preguntar: – Tu què fas? Escombrar! – va contestar enfadat recordant com era de penosa la seva feina. A un Company seu li van preguntar el mateix i va dir: -Jo m’encarrego que els meus carrers siguin els més nets de la ciutat. Quan parlava els seus ulls expressaven que la seva rutina té un sentit, encara que la feina era la mateixa, aquest últim la vivia totalment diferent de la del primer. És bo dir-los als joves amb quin escombriaire es queden… amb el sacrificat, enfadat i en desacord amb el que fa o amb el que es motiva i hi troba un sentit. Quan ha de fer deures o altres tasques li podem preguntar… Quin escombriaire has escollit ara?5. El nostre món és tan gran o petit com els nostres somnis. Tenir imaginació i grans somnis indica que el món pot ser gran. Els joves poden tenir un futur brillant si els permetem somiar i creure que poden ser els autors de quelcom que faci el món una mica millor, en la mesura que sigui, i que són capaços d’aportar coses als altres i rebre també coses dels altres. Com a adults tenim la responsabilitat de creure en els nostres joves, confiar en ells i donar-los l’oportunitat de desenvolupar les seves potencialitats.6. Observem els nostres joves i el seu potencial. Acompanyem-los a descobrir els seus talents, donem-los l’oportunitat de tenir experiències on aquests talents es puguin posar en acció. Si ho fem, sabran reconèixer en ells les seves potencialitats i els haurem ajudat a sentir-se especials en alguna cosa.7. L’Elogi com a font de motivació i confiança. Quan fem una valoració positiva de les qualitats i habilitats dels joves aprenen a veure-les en si mateixos. L’ajuden a tenir confiança i a aventurar-se, a provar, a tenir iniciativa, a ser creatiu… És important que es basi en comportaments i així saber què millorar, què valorar, què reproduir, etc. Alhora que aprenguin a comparar els seus treballs actuals amb els anteriors, no amb els d’altres persones. Frases que diuen confio amb tu: Sé que pots fer-ho, està millor que mai, vas per bon camí, quasi ho has aconseguit, ho fas molt millor, segur que has practicat, és una gran idea, estàs fent un bon treball….8. Etapa de pas. La infantesa és l’etapa de conèixer el món i l’adolescència d’ordenar-lo per acabar trobant el seu lloc. És una etapa de trànsit amb molt canvi tant físics com psíquics, on encara es necessita molt el referent dels adults alhora que busquen distanciar-s’hi per mostrar la seva individualitat, cercant en els seus iguals el sentiment de pertinença. Conjuguem autoritat amb amor, ja que els límits són necessaris, ja que els aporten seguretat i confiança; alhora que escoltem-los i interpretem el que no diuen i estan volent dir-nos…per captar les seves necessitats i sentiments amb respecte i tendresa pel seu món i espais. Comuniquem-nos de manera breu, clara, concreta i anant a l’essència del tema: sintonitzarem més fàcilment.9. Etapa de canvis on necessiten alliberar tensió. Tot aquest “si però no…” aquesta lluita interna fa que necessitin discutir, enfadar-se, ironitzar, riure, provocar… Per mesurar-se i mesurar la nostra maduresa i gestió de conflictes. Recordem que ells són els adolescents, nosaltres els adults per gestionar els seus estirabots amb certa distància i calma.10. Siguem honestos i diguem-los la veritat. Som un dels seus referents del món dels adults, i confien amb nosaltres i són capaços d’entendre més del que pensem i creiem, intentar amagar o tapar no ajuda a tenir relacions transparents i de confiança. Tanmateix, de la mateixa manera que diem quelcom que ens fa mal o ens fa enfadar també hem de poder reconèixer i valorar allò que fan bé.11. Error i Frustració. L’error és inherent a la vida, i evitant-los la frustració o els esculls que es van trobant pel camí no els estem preparant per a l’etapa adulta, els estem desprotegint traient-los els recursos personals per afrontar-se al món. El que sí que podem ajudar als joves és a concretar que és allò que els fa por de la situació, establint petits reptes que els permetin avançar…i si superen una por, és una enorme font d’autoestima: Ser valent no és el que no té por sinó el que supera la por.12. Canviar la paraula problema per repte. L’error el podem veure com una frustració i centrar-nos en el problema o com un repte, una possibilitat d’aprenentatge. Ens permet enfocar les situacions amb una actitud diferent. Si ens centrem en el problema, ja ens situa des de la negativitat des del passat, el que ja no es pot canviar. Tenir un repte és tenir una mirada en el futur, en allò que sí que està a les meves mans i tot un món de possibilitats a valorar per arribar a la solució, els permet estar en acció.13. Autonomia. Per madurar un jove ha de tenir responsabilitats i tasques que li impliquin compromís amb els altres i amb ell mateix (horaris, ordre en l’habitació, menjars, guanyar-se un petit sou amb cangurs, classes particulars, etc.) on se li exigeixi assolir unes feines i que respongui alhora de les seves accions. Per tot això ha de tenir l’espai per provar, per equivocar-se i assumir les conseqüències i on els adults estem al seu costat, mantenint-nos ferms però sense sermons ni crits, amb paciència i tendresa, tenint molt clar que és part del seu desenvolupament i aprenentatge.14. Estimular als joves a prendre decisions per si mateixos. Prendre decisions és una habilitat molt important que els joves han de posseir. Aquesta habilitat augmenta en importància a mesura que creixem i ens convertim en adults. Els educadors podem fomentar aquesta capacitat en els joves permetent-los decidir sobre coses que els afectin directament i que siguin coherents amb la seva edat. Quan els joves prenen una decisió, és important que els educadors demanin que els joves compleixin amb les decisions que han pres. S’ha d’aprendre que cada decisió té la seva pròpia conseqüència.