Es preveu que en el 2050 un 85% de la població mundial viva en ciutats.

A conseqüència del creixement de la població urbana i de la digitalització, sorgeixen les Smart Cities o ‘ciutats intel·ligents’.

Es tracta de ciutats gestionades a través de connexions d’internet i de desenvolupaments tecnològics, per a dotar a les seves infraestructures de solucions que faciliten la interacció del ciutadà amb tots els elements urbans i milloren la qualitat de vida de les persones.

Segons l’Estudi i guia metodològica sobre ciutats intel·ligents, elaborat per Deloitte per a Ontsi, les noves activitats se centren principalment en sis àrees: habitatge, ciutadania, economia, governança, mobilitat i medi ambient.

En una perfecta ‘smart city’, els usuaris no portarien diners físics, ni tan sols targetes de crèdit, ja que tots els pagaments podrien realitzar-se a través del telèfon mòbil. En realitat aquesta tecnologia ja existeix i s’usa amb una certa quotidianitat… Encara que no sols servirà per a pagar, sinó també per a reservar taula en un restaurant, per a cridar a un taxi o fins i tot per a trobar un aparcament lliure, expliquen des de la coordinació del màster en ‘City Sciences’.

Un estudi publicat a Nova York estima que el 45% del trànsit de Manhattan està generat per cotxes que estan donant tornades per a trobar aparcament. La perfecta ciutat intel·ligent evitaria aquests molestos passejos a través de sensors i càmeres desplegades per tota la ciutat que serien capaces de detectar les places lliures i oferir-les a temps real o fins i tot poder reservar una plaça a una hora determinada, previ pagament d’una determinada quantitat. Ciutats com San Francisco i fins i tot Santander ja ofereixen de manera experimental serveis semblants.

En una ciutat intel·ligent el temps d’espera d’un transport públic estaria reduït al màxim perquè de fet la seva ruta estaria condicionada per l’existència o no de passatgers, la qual cosa evitaria passejos inútils per zones desertes per a concentrar-se en aquells punts on el servei anés necessari reorientant a temps real la ruta de l’autobús a través de sistemes de GPS i assenyalant l’existència de passatgers amb dispositius de GEOlocalització mòbil.

Una de les principals despeses d’un ajuntament és actualment la recollida d’escombraries i l’enllumenat. En una ‘smart city’ tots dos serveis estarien optimitzats al màxim gràcies a l’ús de noves tecnologies que podrien, per exemple, condicionar l’enllumenat a la presència de gent als carrers i fins i tot donar-li major o menor intensitat segons el nombre de persones. A través de sensors podríem saber també la càrrega i ocupació de les galledes d’escombraries i establir una ruta més eficient dirigida només a les galledes que necessiten ser recollits.

En qüestions sanitàries, amb la gestió en xarxa de totes les consultes i expedients les autoritats podrien localitzar, per exemple, una epidèmia en un temps rècord, així com conèixer les àrees de concentració d’una certa mena de malalties que permetrien situar amb la màxima eficàcia un determinat centre de salut o una clínica de maternitat o un geriàtric o un centre de dia.

“El fonament de les societats futures: és la ciutadania. I la primera pedra: l’educació”. El repte és integrar la innovació en l’educació. No és decorar un espai amb una tecnologia sinó obrir espais de col·laboració i obrir el concepte d’aula i ciutat. L’educació que prepari a les futures generacions per a ser “Smart citizen” s’ocuparan que adquireixin competències tant digitals, lingüístiques, emprenedores, així com coneixements de mitjans i economia circular. Realitzaran accions per trams amb Itineraris Smart, projectes en sostenibilitat, jocs d’energia, projectes en comunitat… Serà la nova manera de donar a conèixer la ciutat als joves a través visites virtuals, usant eines Edtech i una app així com proposant situacions contextualitzades a la seva ciutat usant diferents Tics i permetent que es comparteixin els continguts usant mitjans de comunicació.

En aquest sentit, s’estima que en els pròxims anys s’obrin una infinitat de reptes que cal afrontar. Un d’ells està directament relacionat amb l’àmbit laboral. Les professions tradicionals viuen una renovació absoluta i fan falta especialistes que comprenguin aquest nou urbanisme: des d’enginyers fins a advocats, passant per arquitectes o financers. En concret, Juan Gascón, director d’innovació i continguts digitals d’Ametic, identifica 12 sectors en els quals actualment s’estan oferint aplicacions intel·ligents i en els quals es generaran noves ocupacions: serveis sanitaris, subministraments, energia, comerç electrònic, educació, cultura, govern, ciutat, turisme digital, transport, infraestructures urbanes, sostenibilitat i seguretat.

Smart cities pretén ser una àrea de treball multidisciplinari, on poder treballar des de diferents disciplines, totes incloent un fort component tecnològic. Molt especialment, podem destacar en un curt termini les enginyeries de les energies, l’enginyeria ambiental, la geolocalització, el grau de Ciutats Intel-ligents, Sociòlegs, Economistes, Informàtics, i experts en ciberseguretat entre altres.