Tots els humans naixem curiosos. De fet, els nens des de petits, volen experimentar i explorar el seu entorn. A partir dels tres i quatre anys, els nens fan moltes preguntes per entendre el seu entorn responent a la seva necessitat natural de conèixer el que els envolta. Depenent de com responem enfront de la seva curiositat innata, tindran una actitud o una altra respecte a l’aprenentatge. Si fem les coses per ells, ja que perdem la paciència, és més ràpid, amb l’excusa d’ajudar-los; o els diem…." No tocs", "no facis"… el que aconseguim és que associïn que explorar és arriscat o dolent. També poden perdre la necessitat de preguntar conduint-los a ser més passius i a no buscar l’impuls ni la confiança per provar coses o entorns nous. Com deia *Piaget "el que se li ensenya a un nen, se li impedeix que ho aprengui". Dins dels límits de la Seguretat, el nen necessita interactuar sense interferències amb el que li envolta. La creativitat necessita un clima de seguretat, sense judicis i amb llibertat d’expressió. Un nen o un jove pot tolerar els fracassos (posat que provar coses noves implica encertar però també equivocar-se) quan l’aprovació dels pares no depèn dels resultats obtinguts. És per això que podem dir que la creativitat i l’autoestima van molt lligades. La creació és un acte de transgressió, que diu "Veig les coses a la meva manera i ho mostro". La creativitat es dóna en nens i joves independents, poc *influenciables a la pressió del grup i poc propensos a la conformitat. Són flexibles, imaginatius, espontanis i juganers a l’hora d’enfocar els problemes. Són receptius al que els ofereixen els sentits, oberts al que passa endins i fora de si mateixos. Accepten els riscos implícits, paren esment al que intueixen i s’animen a provar el que és nou. Es requereix cert grau de confiança i seguretat per treballar amb el que és desorganitzat, la qual cosa és complex, la qual cosa és incongruent, la qual cosa és desconegut i paradoxal. Quan un sap que es respecta la seva singularitat la posa més en joc. Els estudis diuen que les persones que són lliurement creatives tenen més autoconfiança, independència i capacitat de concentració amb els seus projectes. I darrere de tot això hi ha una família, una escola que potencia la recerca, el fet de fer coses diferents o de formes diferents de les habituals, que anima intentar i que no penalitza l’error. La pregunta és… Que podem fer nosaltres, des de la nostra realitat, per fomentar aquest entorn que facilita la creativitat?