Com a pare o mare, no sempre estarem acompanyant als fills i vigilant les seves accions. A més, és en l’adolescència on el nostre fill/a vol mostrar la seva independència. Per tant hi haurà molts moments en què els joves prendran les seves pròpies decisions i és normal que en fase de creixement i de canvis, experimentin i s’equivoquin. Què hem de fer davant les situacions de conflicte?
Les relacions entre pares i fills han canviat molt en les últimes generacions, ja no hi ha aquell respecte basat en la por i el càstig. Si volem comunicació i comprensió no hi ha espai per al càstig però sí per assumir la responsabilitat dels nostres actes. Si optem per castigar, el jove se centra en el càstig i en el que sento amb aquest: ràbia, impotència, tristesa, etc.; i no se centra en el motiu que ho ha ocasionat: l’acte que voldríem que no repetís i en el qual reflexionés. Si la nostra relació es basa en el càstig el que originem és desànim, ressentiment, i joves astuts, reservats i *cautelosos; dificultant una relació basada en la confiança. Però… que podem fer si no castiguem? Regles per a l’alternativa al càstig: •Comunicar el que sentim com a pares davant un fet. Això permet empatitzar al jove. •Comunicar les expectatives de forma clara i respectuosa. Quin és el comportament que volem. •Veure les conseqüències i estudiar amb ell que pot fer per resoldre la situació. •Donar-li alternatives de correcció, donant-li l’oportunitat de responsabilitzar-se de la seva actitud. •Demanar accions que permetin veure que farà de diferent una altra vegada. I si encara no resolem el conflicte, què fem?… Considerar les Solucions consensuades •Escoltar el punt de vista del jove, com se sent i què li agradaria. •Exposar el punt de vista com a pare. •Convidar a l’adolescent a buscar solucions consensuades. •Anotar en una llista totes les idees que surtin, sense jutjar-les. •Revisar la llista junts. Decidir quins són admissibles pels dos i posar-les en pràctica. D’aquesta manera establim una relació basada en el respecte, l’autonomia i la responsabilitat, preparant als joves per a l’edat adulta.