De fet, la pregunta que us convidaríem a fer és: hi ha professions de futur?
Sota el nostre parer… El que hi ha, sobretot, són professionals de futur.
Tan legítim és una idea com l’altra, el plantejament difereix si poses l’èmfasi en l’entorn o en tu mateix. Si busques la professió de futur, poses l’accent o dónes la importància a allò que és extern, no depèn de tu i cerques adaptar-te a un ambient cada vegada més incert i insegur. En canvi, si l’èmfasi ho poses en tu, cerques en la teva jo intern, en què vols i què pots aportar a la vida. Aquella persona que sigui capaç de descobrir què se li dóna bé i què li agrada, tindrà la passió i la motivació per transmetre-ho, i lluitarà per fer possible el seu somni. En definitiva, és creure més en un mateix que en l’entorn.
En l’àmbit escolar, just és a dir que el millor estudiant no té per què ser el millor professional. Aquella persona que té clar els seus objectius, motivacions i interessos sí que posa tot el seu esforç i dedicació per allò en el que creu i aprofita les oportunitats que li ofereix la vida, arribant allí on es plantegi.
Al món laboral d’avui dia, ja no es parla d’aptituds sinó de *multiinteligencia: combinació de la capacitat d’aprendre coses noves i la flexibilitat per *desaprender allò que està quedant obsolet (és a dir, el que estàs disposat a renunciar pel camí) i et permet adaptar-te als nous temps.
Tampoc es parla de caràcter, sinó d’Intel·ligència Emocional: ja no hi ha una personalitat millor que una altra, sinó unes característiques de personalitat més adequades per a un determinat treball.
També en termes de motivació, és important distingir entre la professió i les tasques que suposa fer aquesta professió. Quan el que hi ha és un interès abstracte per una professió (prestigi, diners, etc.) però no per les activitats que suposen el seu desenvolupament i el seu dia a dia, és quan ens podem trobar amb una persona poc implicada i integrada en el seu treball i que vol reorientar-se professionalment. Com més coherents i transparents siguem amb els nostres valors, interessos i motivacions, més felices serem en el camí de la vida.
En definitiva hi ha dos aspectes a tenir en compte per sentir-se realitzat. D’una banda disposar d’independència econòmica i per una altra sentir-se satisfet en l’àmbit personal. Els dos són claus, i un sense l’altre ens poden portar a un estat d’insatisfacció en la nostra societat.
Hem d’aprendre dels nens, ja que són directes i coherents. Recordem el que fèiem de petits? Quan tenim una idea agafem llapis i goma i estem disposats a escriure, dibuixar i esborrar tantes vegades com faci mancada, sense pensar en errors o fracassos, sinó en el que volem aconseguir; estem oberts i disposats a treballar amb il·lusió: l’aprenentatge esdevé una aventura. Avui dia, seria bé fer com els nens, ja que en el nostre entorn tot va molt ràpid i això fa que sigui important estar oberts als canvis, a fer les correccions necessàries amb humilitat, flexibilitat, entusiasme i sense perjudicis.